L'oxidació
Són les reaccions en què un metall es combian amb l'oxigen.L'oxigen és un bon agent oxidant.La seva presència a l'almosfera afavoreix els fenòmens d'oxidació, com per exemple l'oxidació del ferro i altres metalls.Podem dir, doncs, que són reaccions d'oxidació perquè un element o un compost incorpora àtoms d'oxigen.
La reducció
Les reaccions de reducció, són reaccions en què un element com l'hidrogen allibera un metall gràcies a la seva combinació amb l'oxigen.
Les combustions
Són un cas particular de les reaccions d'oxidació. En aquestes reaccions cal escalfar la substància que es combina amb l'oxigen.
Les combustions d'hidrocarburs
L'hidrocarbur reacciona amb l'oxigen de l'aire i es formen diòxid de carboni i aigua.En produir-se la reacció, de manera molt ràpida, es desprèn una gran quantitat d'energia calorífica i lluminosa.
La respiració
La respirció dels éssers vius és també un procés d'oxidació en què els compostos oxidats són els aliments.
domingo, 8 de junio de 2008
3.4- Reaccions àcid-base
- Àcids:Les disslucions d'àcids es caracteritzen per tenir gust a`cid, produir efervescència amb la calcària, conduis el corrente elèctric, atacar a alguns metalls com el zinc i, alhora, desprendre hidrogen o neutralitzar l' efecte de les bases.
- Bases:Les dissolucions de bases es caracteritzen per obtenir gust amarg, tenir untacte sabonós o neutralitzar l'efecte del àcids.
Reaccions de neutralització
Quan fem reaccionar un àcid ambuna base en desapareixen les propietats respectives i s'obté una substència neutra. És a dir, una base pot anul·lar l'efecte d'un àcid i a l'inrevés.
L'escala de pH
EL pH és una escala que serveix per comparra el grau d'acidesa o basicitat de les dissolucions.La majoria de dissolucions àcides o bàsiques es troben en una escala que va del 0 al 14 i que assigna el valor pH=7 a les dissolucions neutres.
Una dissolució inferior a 7 = àcida i una superior que és bàsica.Els pH metres són uns aparells que mesuren el pH d'una dissolució de manera força exacta.
Els indicadors
Substàncies que s'utilitzen per mesurar el grau d'acidessa o basicitat d'una substència. Tenen un color diferent segons formin part d'una dissolució àcida o bàsica.Altres indicadors químics molt usats al laboratori són la fenolftaleïna i el roig de metil.
- Bases:Les dissolucions de bases es caracteritzen per obtenir gust amarg, tenir untacte sabonós o neutralitzar l'efecte del àcids.
Reaccions de neutralització
Quan fem reaccionar un àcid ambuna base en desapareixen les propietats respectives i s'obté una substència neutra. És a dir, una base pot anul·lar l'efecte d'un àcid i a l'inrevés.
L'escala de pH
EL pH és una escala que serveix per comparra el grau d'acidesa o basicitat de les dissolucions.La majoria de dissolucions àcides o bàsiques es troben en una escala que va del 0 al 14 i que assigna el valor pH=7 a les dissolucions neutres.
Una dissolució inferior a 7 = àcida i una superior que és bàsica.Els pH metres són uns aparells que mesuren el pH d'una dissolució de manera força exacta.
Els indicadors
Substàncies que s'utilitzen per mesurar el grau d'acidessa o basicitat d'una substència. Tenen un color diferent segons formin part d'una dissolució àcida o bàsica.Altres indicadors químics molt usats al laboratori són la fenolftaleïna i el roig de metil.
3.3- Tipus de reaccions químiques
Una reacció és de síntesi ,quan dues o més substàncies reaccionen entre elles per formar-ne una de més complexa. A i B poden ser qualsevol compost o element i C és el compost format:
A + B = C
En les reaccions de descomposició, una substància composta es descompon en dues o més substències més simples.
A = B + C
En les reaccions de substitució o desplaçament ,se substitueix en dels components d'un compost pero un altre:
AB + X = XB + A ( A ha estat desplaçat per X)
Les reaccions de doble substitució o de bescanvi,es produeixen quan en els productes finals hi ha algun compost més estable, es desprèn un gas, o es forma un precipitat.
AB + XY = AY + XB
A + B = C
En les reaccions de descomposició, una substància composta es descompon en dues o més substències més simples.
A = B + C
En les reaccions de substitució o desplaçament ,se substitueix en dels components d'un compost pero un altre:
AB + X = XB + A ( A ha estat desplaçat per X)
Les reaccions de doble substitució o de bescanvi,es produeixen quan en els productes finals hi ha algun compost més estable, es desprèn un gas, o es forma un precipitat.
AB + XY = AY + XB
3.2- Massa i energia de les reaccions
La descomposició de l'aigua
Si fem passar electricitat a través de l'aigua, observarem el despreniment de pasos en els dos elèctrodes.S'ha produït una reació química, anomenda electròlisi de l'aigua, en la qual l'aigua es descompon en hidrogen i oxigen segons aquesta equació:
aigua = oxigen + hidrogen
H2O (l) = O2(g) + H2(g)
Els àtoms de les molècules d'aigua es trenquen gràcies a l'energia elèctrica.
La conservació de la massa
Abans i despres de la raccio hi ha el mateix nombre i el mateix tipus d'àtoms. Només s'han reagrupat de diferent manera. La massa dels productes resultantsde la reacció ha de ser la mateixa que la dels reactius( principi de conservació de la massa).
La descomposició del clorat de potassi
El clorat de potassi és una sal de color blanc. si n'escalfem una mica en un tub d'assaig, es descompondrà i alliberara oxigen.Dins del tub quedarà un residu de clorur de potassi,també de color balnc però amb una massa inferior a la que teníem inicialment. La massa que falta és la que correspon a l'oxigen alliberat que es barrreja amb l'aire.
clorat de potassi = clorur de potassi + oxigen
KCIO3 (s) = KCI (s) + O2 (g)
L'energia de les reaccions
En tota reacció podem fer un balanç entre l'energia requerida pels reactius i l'energia alliberada quan es formen els productes. Segons con sigui el balanç , distinguim dos tipu de reacció:
- Exoenergiques: l'energia cedida pels productes es mes gran que la que s'ha necessitat per trencar els enllaços dels reactius.
- Endoenergetiques: es necessita mes energia per trencar els enllaços dels reactius.
Si fem passar electricitat a través de l'aigua, observarem el despreniment de pasos en els dos elèctrodes.S'ha produït una reació química, anomenda electròlisi de l'aigua, en la qual l'aigua es descompon en hidrogen i oxigen segons aquesta equació:
aigua = oxigen + hidrogen
H2O (l) = O2(g) + H2(g)
Els àtoms de les molècules d'aigua es trenquen gràcies a l'energia elèctrica.
La conservació de la massa
Abans i despres de la raccio hi ha el mateix nombre i el mateix tipus d'àtoms. Només s'han reagrupat de diferent manera. La massa dels productes resultantsde la reacció ha de ser la mateixa que la dels reactius( principi de conservació de la massa).
La descomposició del clorat de potassi
El clorat de potassi és una sal de color blanc. si n'escalfem una mica en un tub d'assaig, es descompondrà i alliberara oxigen.Dins del tub quedarà un residu de clorur de potassi,també de color balnc però amb una massa inferior a la que teníem inicialment. La massa que falta és la que correspon a l'oxigen alliberat que es barrreja amb l'aire.
clorat de potassi = clorur de potassi + oxigen
KCIO3 (s) = KCI (s) + O2 (g)
L'energia de les reaccions
En tota reacció podem fer un balanç entre l'energia requerida pels reactius i l'energia alliberada quan es formen els productes. Segons con sigui el balanç , distinguim dos tipu de reacció:
- Exoenergiques: l'energia cedida pels productes es mes gran que la que s'ha necessitat per trencar els enllaços dels reactius.
- Endoenergetiques: es necessita mes energia per trencar els enllaços dels reactius.
3.1- Reactius i productes
Son importants les reaccions quimique, perque les substancies de les quals es parteix(reactius) es transformen en latres noves amb caracteristiques i popietats diferents, anomenades productes.
Hi han reaccions quimiques que:
s'esdevenen de manera rapida i altres lentament,algunes explosives o poden passar desapercebudes,produir canvis de colors,formar bombolletes de gas i fins i tot fer flama, i apart d'aquestes caracteristiques tambe hi han reaccions que son reversibles(es poden produir en sentit contrari).
2.6- La taula periodica
A cada element se li assigna un nom i un símbool químic.Els elements estan ordenats pel seu nombre atomic(Z) i es disposen en files horitzontals(periodes) i columnes verticals(grups).
2.5- Els ions
Es un àtom amb carrega electrica.El procés de guanyar o perdre electrons s'anomena ionització.Els potencials d'ionització atòmics són constants físiques, característics de cada àtom.
El mateix concepte es pot aplicar a molècules i sòlids.
El mateix concepte es pot aplicar a molècules i sòlids.
2.4- Els isòtops
Tenen les mateixes propietats quimiques de l'element,nomes les diferencien en algunes propietats fisiques com ara la densitat. Per representarlos s'escriu la part esquerra del simbol de l'element el seu nombre nombre atomic(Z) i el seu nombre massic (A).
2.3- Nombre atòmic i nombre màssic
-Nombre Atomic
Nombre de protons que hi ha al nucli de tots els seus àtoms,es representa amb la lletra Z. Aquest nombre serveix per identificar els elements.
-Nombre Massic
Correspon al nombre total de particules que hi ha al seu nucli, es a dir, al nombre de protons(Z) més el nombre de neutrons(N. Es representa el nombre massic amb la lletra A.
A= Z + N
Nombre de protons que hi ha al nucli de tots els seus àtoms,es representa amb la lletra Z. Aquest nombre serveix per identificar els elements.
-Nombre Massic
Correspon al nombre total de particules que hi ha al seu nucli, es a dir, al nombre de protons(Z) més el nombre de neutrons(N. Es representa el nombre massic amb la lletra A.
A= Z + N
2.2- Models atòmics
Un model atomic es una representació teorica de manera com es creu que són els atoms que formen la materia.
El descobriment de l'electro i el proto ,la existencia del nucli de l'atom el descobriment del neutró, son els fets fonamentals que van aconseguir poder continuar esrtudiant-se l'estructura de l'atom.
Podem dir que l'atom té dues parts:
- Nucli: part central de l'atom,formada per protons de carga positiva,i els neutrons que no tenen carrega electrica.
-L'escorça:part posterior de l'atom,es on localitzem els electrons,de carrega negativa.
Si per alguna raó l'atom perd o guanya electrons,deixa de ser neutre i queda carregat positivament o negativament,aleshores estem parlant d'un ió.
El descobriment de l'electro i el proto ,la existencia del nucli de l'atom el descobriment del neutró, son els fets fonamentals que van aconseguir poder continuar esrtudiant-se l'estructura de l'atom.
Podem dir que l'atom té dues parts:
- Nucli: part central de l'atom,formada per protons de carga positiva,i els neutrons que no tenen carrega electrica.
-L'escorça:part posterior de l'atom,es on localitzem els electrons,de carrega negativa.
Si per alguna raó l'atom perd o guanya electrons,deixa de ser neutre i queda carregat positivament o negativament,aleshores estem parlant d'un ió.
2.1- Estructura dels àtoms
Els àtoms estan dividits en dues parts ben definides anomenades nucli i escorça, al nucli es el centre de l'àtom i esta format per càrregues positives,anomenadesprotons, i neutres anomenades neutrons, mentre que l'escorça es la part exterior del àtom i esta formada per càrregues negatives anomenades electrons.
1.6- Col·loides
Formades per petites particules d'una o més substancies que es mantenen en suspensió dins d'una substancia, anomenada medi dispersor, que es un liquid o un gas, pero també hi han col· loides liquides.
La majoria son opacs, en els casos que son mes o menys transparents la llum que els travessa es dispersa i desriu un fenomen anomenat efecte Tyndall.
Algunes substancies tenen un aspecte uniforme i homogeni a simple vista, pero son heterogenies quen s'observen amb un microscopi d'alta resolució, es tracta de col· loides.
La mida de les particules
Mentre que les particules d'una suspensió es veuen a simple vista, la mida de les particules dispersades en un col·loide pot ser inferior a una mil·lèsima de mil·límetre i faria falta un microscopi per observar-les, per això tenen l'aparença de sistemes homogenis.
En una dissolució,son molt petites les particules i no es poden veure ni amb un ajut d'un microscopi.
Tipus de col·loides
Segons l'estat d'agregació del medi i substancies dispersades,poden rebre diferents noms:
- Aerosols: el medi dispersor és un gas.
- Emulsions: la substancia dispersa com el medi despersor són liquids immiscibles.
- Escumes: es produeix formant per la dispersió d'un gas,en forma de bombolles,en un liquid.
* Sols: formats per particules de solid disperses en medi liquid.
La majoria son opacs, en els casos que son mes o menys transparents la llum que els travessa es dispersa i desriu un fenomen anomenat efecte Tyndall.
Algunes substancies tenen un aspecte uniforme i homogeni a simple vista, pero son heterogenies quen s'observen amb un microscopi d'alta resolució, es tracta de col· loides.
La mida de les particules
Mentre que les particules d'una suspensió es veuen a simple vista, la mida de les particules dispersades en un col·loide pot ser inferior a una mil·lèsima de mil·límetre i faria falta un microscopi per observar-les, per això tenen l'aparença de sistemes homogenis.
En una dissolució,son molt petites les particules i no es poden veure ni amb un ajut d'un microscopi.
Tipus de col·loides
Segons l'estat d'agregació del medi i substancies dispersades,poden rebre diferents noms:
- Aerosols: el medi dispersor és un gas.
- Emulsions: la substancia dispersa com el medi despersor són liquids immiscibles.
- Escumes: es produeix formant per la dispersió d'un gas,en forma de bombolles,en un liquid.
* Sols: formats per particules de solid disperses en medi liquid.
1.5- La concentació
Expressa la proporció en què es troben el dissolvent i el solut d'una dissolució.
Podem calcular la concentració d'una dissolució trobant el quocient entre la quantitat de solut i la de dissolució.
Com que tenim diferents maneres d'identificar al quantitat d'una substancia, la concentració pot expressar-se també de diferents maneres:
-Grams per litre:La quantitat de solut s'expressa en grams i la quantitat de dissolució, en litres. La concentració tindrà unitats de grams per litre (g/l):
Concentració (g/l) = grams de solut/litres de dissolució
-Percentatge en massa:Tant la quantitat de solut com la de dissolució s'expressen en les mateixes unitats de massa. El quocient d'aquestes dues quantitats es multiplica per 100 i es dóna el resultat en tant per cent:
concentració(%)= massa de solut/massa de dissolució · 100
-Percentatge en volum:En aquest cas les quantitats de solut i dissolució s'expressen en les mateixes unitats de volum:
concentració(%)= volum de solut/volum de dissolució · 100
Podem calcular la concentració d'una dissolució trobant el quocient entre la quantitat de solut i la de dissolució.
Com que tenim diferents maneres d'identificar al quantitat d'una substancia, la concentració pot expressar-se també de diferents maneres:
-Grams per litre:La quantitat de solut s'expressa en grams i la quantitat de dissolució, en litres. La concentració tindrà unitats de grams per litre (g/l):
Concentració (g/l) = grams de solut/litres de dissolució
-Percentatge en massa:Tant la quantitat de solut com la de dissolució s'expressen en les mateixes unitats de massa. El quocient d'aquestes dues quantitats es multiplica per 100 i es dóna el resultat en tant per cent:
concentració(%)= massa de solut/massa de dissolució · 100
-Percentatge en volum:En aquest cas les quantitats de solut i dissolució s'expressen en les mateixes unitats de volum:
concentració(%)= volum de solut/volum de dissolució · 100
viernes, 6 de junio de 2008
1.4- Composició de la matèria:
Aqui os deixo un link per a que ho enteneu millor aquest apartat.
Cliqueu aqui: http://www.scribd.com/doc/259018/Composicion-de-la-Materia-viva
Cliqueu aqui: http://www.scribd.com/doc/259018/Composicion-de-la-Materia-viva
1.3- Propietats de les matèries:
Sòlid:
Mantenint constant la pressió, a baixa temperatura els cossos es presenten en forma sòlida de manera que els àtoms es troben entrellaçats formant generalment estructures cristal·lines, això confereix al cos la capacitat de suportar forces sense deformació aparent. Són, per tant, agregats generalment rígids, durs i resistents. L'estat sòlid presenta les següents característiques:
-Força de cohesió (atracció).
-Vibració.
-Té forma pròpia.
-Els sòlids no es poden comprimir.
-Resistents a fragmentar-se.
-Volum definit.
-Pot ser orgànic o inorgànic.
-Tenen una densitat alta Lìquid Incrementant la temperatura el sòlid es va "descomponent" fins a desaparèixer l'estructura cristal·lina arribant a l'estat líquid, la característica principal del qual és la capacitat de fluir i adaptar-se a la forma del recipient que el conté. En aquest cas, encara existeix un cert lligam entre els àtoms del cos, encara que de molta menor intensitat que en el cas dels sòlids.
L'estat líquid presenta les següents característiques:
-Força de cohesió menor (regular)
-Moviment-energia cinètica.
-Sense forma definida.
-Pren el volum de l'envàs que el conté.
-En fred es comprimeix, exceptuant l'aigua.
-Posseïx fluïdesa.
-Pot presentar fenomen de difusió.Gas
Finalment, incrementant encara més la temperatura s'arriba a l'estat gasós. Els àtoms o molècules del gas es troben virtualment lliures de manera que són capaços d'ocupar tot l'espai del recipient que el conté, encara que seria millor dir que es distribuïx o reparteix per tot l'espai disponible. L'estat gasós presenta les següents característiques:
-Força de cohesió gairebé nul·la.
-Sense forma definida.
-Sense volum definit.
-Es pot comprimir fàcilment.
-Exerceix pressió sobre les parets del recipient que els conté.
-Els gasos es mouen amb llibertat.
Mantenint constant la pressió, a baixa temperatura els cossos es presenten en forma sòlida de manera que els àtoms es troben entrellaçats formant generalment estructures cristal·lines, això confereix al cos la capacitat de suportar forces sense deformació aparent. Són, per tant, agregats generalment rígids, durs i resistents. L'estat sòlid presenta les següents característiques:
-Força de cohesió (atracció).
-Vibració.
-Té forma pròpia.
-Els sòlids no es poden comprimir.
-Resistents a fragmentar-se.
-Volum definit.
-Pot ser orgànic o inorgànic.
-Tenen una densitat alta Lìquid Incrementant la temperatura el sòlid es va "descomponent" fins a desaparèixer l'estructura cristal·lina arribant a l'estat líquid, la característica principal del qual és la capacitat de fluir i adaptar-se a la forma del recipient que el conté. En aquest cas, encara existeix un cert lligam entre els àtoms del cos, encara que de molta menor intensitat que en el cas dels sòlids.
L'estat líquid presenta les següents característiques:
-Força de cohesió menor (regular)
-Moviment-energia cinètica.
-Sense forma definida.
-Pren el volum de l'envàs que el conté.
-En fred es comprimeix, exceptuant l'aigua.
-Posseïx fluïdesa.
-Pot presentar fenomen de difusió.Gas
Finalment, incrementant encara més la temperatura s'arriba a l'estat gasós. Els àtoms o molècules del gas es troben virtualment lliures de manera que són capaços d'ocupar tot l'espai del recipient que el conté, encara que seria millor dir que es distribuïx o reparteix per tot l'espai disponible. L'estat gasós presenta les següents característiques:
-Força de cohesió gairebé nul·la.
-Sense forma definida.
-Sense volum definit.
-Es pot comprimir fàcilment.
-Exerceix pressió sobre les parets del recipient que els conté.
-Els gasos es mouen amb llibertat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
